
traficàda de la mènt. E ria sèmper
e sèmper a sègn, pensér d'ògne sórt
che pasa come schège rumuruse
d'en ròs de muturì che cór luntà,
no i lasa sègn, i pasa e i va.
Gna se scaìna en carèt föra del tèmp
a töc chèsto via-vai ghe bade mia
tire drit apó me per la mé via.
a töc chèsto via-vai ghe bade mia
tire drit apó me per la mé via.
Ma èco che me ferme e töt se ferma
quan se fa cristàl en tòch de véder.
quan se fa cristàl en tòch de véder.
Serada en de 'na bòcia co la név
fiòca lezér e töt se fa piö dóls
e me so dènter lé, 'na statuina
en de 'na cartulina de Nedàl.
fiòca lezér e töt se fa piö dóls
e me so dènter lé, 'na statuina
en de 'na cartulina de Nedàl.
Striamènt striàt, so mia el perchè
ma l'è sèmper isé, se per la via
pasa el sentimènt de 'na poesia.
ma l'è sèmper isé, se per la via
pasa el sentimènt de 'na poesia.



Nessun commento:
Posta un commento